Fa minuts que ha fet un any que ens vas deixar (27/1/16 a les 19:33).
He trigat tot aquest temps en poder fer aquesta entrada, i m'està costant horrors poder escriure. Les paraules no surten, tot i que ho intento amb totes les meves forces. Et trobem a faltar els 4. Et recordem a cada moment. Recordem la teva simpatia. El teu amor incondicional. La teva escalforeta. La teva panxota. Els teus miols que ens parlaven i ens feien somriure. Trobem a faltar la teva alegria. I recordo constantment les teves trastades quan eres un bebé, sobretot quan escalaves les cortines i et quedaves allà una bona estona fins que et "rescatàvem".
Gràcies per haver format part de la nostra vida. Per haver-me ensenyat tantes coses. Per haver-me regalat tot el teu amor sincer.
Sé que tu i la Lulu sempre esteu amb nosaltres.
T'estimo rateta meva!
Aquesta foto li vaig fer poques hores abans que ens deixés :-) |
A la model més tendra i simpàtica!
La majoria de les fotos van ser fetes de qualsevol manera i a traició, perquè les odiava, i sempre es quexiava (feia el seu "miu"!! jeje). Per això són "tan dolentes" la majoria.
Un gran homenatge a la Dara. Potser, al cel dels gats, ha conegut el meu Michelin i la meva Milka. El record sempre és agredolç: d'una banda és trist però també torna una part de l'alegria que ens havien donat. Ànim!
ResponEliminaSegur que tots els nostres gats ara es coneixen i juguen i dormen junts... Sí, és agredolç, aquesta és la paraula perfecta per definir-ho! Un maus enorme guapa =^.^=
EliminaQuè preciosa era! Sé com et sents. Avui fa 15 anys que va arribar a casa la nostra estimada Tiffany i dintre d´una setmana farà un any que ens va deixar després de lluitar durant més d´un any contra el maleït càncer.
ResponEliminaGràcies Gen per les teves paraules. Recordo que la teva nena va marxar just després que la meva. Molta força per a tu també. Segur que elles ens protegeixen des d'allà on són =^.^=
Elimina