dimarts, 1 de novembre del 2016

Leo: 7 anys fent ganxet

291016
Avui fa quatre anys que publicava l'entrada de la Queralt, avui és la Leo qui m'ajuda a celebrar aquests 7 anys fent ganxet.

El nom de la nina és en honor a la meva Tía Leo (la germana de la meva Yaya, i Tieta de la meva mare, que va morir ara ja fa uns quants anys, però que tinc molt present perquè ens va tractar sempre com si fossim els seus néts). 

Els estius de la meva infantesa els vaig passar a casa seva (a un poble d'Àvila). Allà mateix hi havia el corral, de fet, des de la finestra del lavabo podies veure les vaques, els porcs i les gallines. I sovint entrava a veure els animals, i també anava a pasturar les vaques. Una de les vivències més grans va ser veure nèixer en directe una vaqueta, a la que van posar la Catalana en el nostre honor.

A la casa també hi havia el "sobrao" on hi vivien gats (sí sí, era una altra mentalitat), no recordo si mai hi vaig pujar, però sí recordo que quan jo anava, la Tía Leo baixava gatets i els podíem veure. Recordo perfectament un bebè blanc i negre, preciós.

Realment allò va ser tota una experiència. Ho recordo amb molt de "carinyo". I sé perfectament que l'objectiu d'aquests animals era la subsistència de la família del poble, però també sé que, era una altra època, ja que parlem de fa més de 30 anys, i que aquestes vivències van fer, en gran part, que avui respecti la vida animal de la manera que ho faig. I és també gràcies als meus pares que van decidir donar-nos aquesta oportunitat, i aguantar hores i hores a tres "crios" insuportables dins un cotxe, perquè poguèssim gaudir i aprendre d'una vida que era impossible tenir a la ciutat.

La Tía Leo també feia ganxet, de fet, tinc una bossa preciosa que portava sempre de nena. Espero en breu fer una foto i pujar-la al blog perquè val la pena fer-li un petit homenatge al seu art.

Ai deu, jo que no volia enrotllar-me en aquesta entrada... Així que vaig per feina, perquè no sé quant em queda encara per escriure!

Aquests últims tres anys, ara que els miro amb perspectiva han sigut intensos, perquè he viscut els moments més dolorosos de la meva vida per la pèrdua de les meves dues princeses, però també és cert, que han sigut els millors de MausCrochet, i sincerament, espero que tot continuï igual de bé!

Però que MausCrochet funcioni no només és mèrit meu, hi ha moltes persones que m'ajuden com la meva mare que m'ajuda molt (o millor dit, moltíssim) a cosir i muntar, o el meu pare o el Sr MausCrochet que em fan les fotos, o la meva germana / directora de vendes, o les meves amigues que m'ajuden a difondre (i molt!) o la resta de la família no nombrada aquí, o persones afins al meu projecte, i evidentment els meus clients.

I ara ja a pels detalls tècnics: per fer la nina he seguit els consells de les classes que vaig fer amb LalalaToys, la llana i la cinta de la senyera són de la Merceria Casa Oliveras, el patró del xal és una adaptació de Espacio Crochet, les arracades són reciclades de cosetes que tenia per casa (m'encanta poder donar una segona vida a les coses), i el penjollet té una història divertida que no puc explicar públicament (oi Eva? jeje...).

I per acabar, les fotos les ha fet el meu pare i la Leo és un regal per a la meva mare.

Més fotitos aquí abaix.

Fi!

291016

291016

291016

291016

291016

291016

291016

291016


291016

291016

291016

291016

291016

291016

291016

291016

291016

2 comentaris:

  1. Bravo per la tia Leo i per totes les persones que t'ajuden. I felicitats per aquests set anys fent ganxet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies :-)! La veritat és que sí tinc moltíssima sort!!

      Elimina