dimecres, 24 de setembre del 2014

Buz el mimós


Aquest divendres passat, 19/9/14, el nostre estimat Buzete ens va deixar.
El Buz va arribar a la família directe del carrer el mes de juliol del 2012.
Estava a una de les nostres colònies. El vam veure un dimecres però va marxar i aquell divendres el vam tornar a veure, li vam posar el transportí davant i va entrar tot sol.
Va passar un parell de dies a casa el seu encant ens va encisar: no parava de ronronejar i demanar mimos.
Com algú pot deixar al carrer un animal amb tant d'amor a dins?
Com no trobàvem casa d'acollida (la història de sempre...) la meva germana i família el van acollir, però bé, l'acollida va durar poc perquè amb lo bo que era, lo simpàtic, lo bé que es duia amb la Txata, Bender i Russo, va passar a ser un més.
El Buz tenia unes patorres gordotes i divertides: quan caminava amb la seva tranquil·litat les deixava caure amb molta gràcia. També tenia la mandibul·la trencada, amb la llengüeta sempre per fora i babejant, pobrissó. Ara bé, la seva cara era preciosa! I que dir de la seva cueta pompom que movia amb tanta classe!
A mi particularment em tenia el cor robat. Hi havia algo en ell especial. Una connexió diferent.
Trobarem molt a faltar a seva tranquil·litat, la seva expressivitat, els seus miols, i la seva pau quan dormia.
Buzete sempre estaràs amb nosaltres!

070712
Aquesta és el dia que
va arribar a casa
070214
El dia que va nèixer
el seu germà

080214
Una de les seves
"patorres"






6 comentaris:

  1. Pobre Buzz... Molt anims a tota la familia...! Va tenir molta sort de trobar-vos i passar al vostre costat els ultims anys de la seva vida. Amb una familia genial que li feia saber que l'estimava.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Laia per les teves paraules! Sí, i nosaltres també vam tenir sort de compartir les nostres vides amb ell!

      Elimina
  2. Qué bé que va trobar afecte aquests últims anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elisa! Molts gràcies :-)! Sí, el vam estimar (i continuem estimant) molt! Són part de la família i se'ls troba molt a faltar!

      Elimina
  3. Hola ! No puc fer cap comentari en el Pelegrins que has fet. M'encanten com t'han quedat. Mua
    Glòria

    ResponElimina
  4. Doncs sí, paraules ben maques i ben certes, aquí a casa el trobem a faltar molt, no hi ha dia que no entri per la porta i que no m'entrin unes ganes terribles de veure'l, i sense voler, encara em trobo que el busco per donar-li el meu "hola" diari que sempre li donava amb els seus tetes.
    És dur, molt dur, i més si t'assolen les preguntes i retrets: ho hauré fet bé?, si ho hagués fet diferent estaria encara aquí?, va patir molt?, sap el que està passant? sap que ens estem despedint d'ell?...
    Ara només penso que sigui on sigui, estigui tant feliç com ben segur que va estar aquí, mai sabrem que li va passar abans de parar aquí amb la seva mandíbula trencada, la cua tallada i els ullets que li ballaven, però aquí va rebre amor, atenció, menjar, aixopluc... i dos tetes peluts que l’estimaven amb bogeria, ell semblava el pilar dels dos per que sempre estava o amb l’un o amb l’altre. I segur que a la seva manera també s’estimava a la fura Russito encara que el fes empipar, sempre se’l quedava mirant vigilant que no s’apropés i l’altre sempre anava a fotre’l fora, era divertida “la extraña pareja”.

    Quan estava embarassada més d’un dia es recolzava a la meva panxa, i ara que ja tenia un germanet humà era molt divertit veure’l marxar quan el peque plorava per que no el deixava dormir.

    Ara ja puc dir, a més a més, que he tingut un gat que es deixava aspirar amb l’aspiradora!

    El trobem a faltar molt, moltíssim, el buit que queda es gran i notori, tan gran i notori com ho era ell.

    Merci per cuidar-lo tantes vegades com hem marxat fora, ell us estimava molt també, allà on rebia amor ell estava a gust.

    Sempre sempre sempre serà i formarà part d’aquesta familia, mai oblidarem la sensació d’achuchar-te, els teus miols tan especials, la teva recerca desesperada de mimos sempre que podies, el teu ronoroneig constant només per dir-te “Hola Buz” i mil coses més que ens quedem en el record per sempre més.

    Descansa en pau i rep mil petons de la teva petita familia, David, Bruc, Bender, Txata, Russo i Eva.

    ResponElimina